Els universitaris disposen de tecnologia, però els falta interacció amb el professorat

L'inici del confinament per evitar contagis de CoViD-19 va començar el passat 13 de març suspenent totes les classes presencials a les escoles i universitats. Des d'aleshores, les universitats catalanes han reorganitzat tot el funcionament de la docència perquè es pugui fer de manera virtual. Des de fa temps, de fet, les universitats presencials disposen d'un campus virtual i programen bona part de la docència de manera que els materials, els treballs, els exercicis i fins i tot els exàmens es puguin fer de forma telemàtica. Ara, tot aquest sistema ha crescut amb noves eines que s'estan començant a aprendre a utilitzar alumnat i professorat.

Però la nova situació implica, òbviament, un canvi important en la docència i en la manera de treballar de l'alumnat. S'ha eliminat la presencialitat i això implica avantatges, però també inconvenients. La nova situació també afecta l'avaluació, la càrrega de treball, la dinàmica de treball amb els continguts de les assignatures, etc. I encara cal tenir en compte la situació personal de cada alumne/a, que pot haver quedat afectada de moltes maneres diferents, segons la seva situació laboral i familiar. O bé depenent de les eines de connexió i treball que tingui a la seva disposició.

Per tot això, des de Pensem hem realitzat una enquesta per conèixer com el confinament i els estudis a distància estan afectant la vida acadèmica dels estudiants de les universitats catalanes. Aquesta és una primera onada de l'enquesta, que esperem poder repetir en una segona onada durant el pròxim curs, quan la comunitat universitària tindrà més capacitat per autoavaluar com ha funcionat aquest canvi brusc en el sistema d’ensenyament.

Com diem, aquests són uns resultats preliminars, d'una primera onada que ha obtingut 520 respostes. Un cop depurats els casos que presenten alguna anomalia, s'han obtingut 515 respostes vàlides d'estudiants d'universitats catalanes. La limitació de la mostra no permet segmentar les dades per grups d'universitats o per àrees de coneixement. Però ens permet apuntar algunes dades generals rellevants:

 

Consulta els resultats de l'enquesta sobre el confinament a estudiants de les universitats catalanes [PDF]

 

Síntesi de resultats

• Situació laboral dels estudiants: prenent aquesta mostra, només la meitat dels estudiants no treballaven, una part important han quedat sense feina, i un sector petit però no negligible té més feina i treballa en sectors essencials. Són pocs els que treballen des de casa. 
  • Una quantitat important d'estudiants (32%) diu que s'ha quedat sense feina per culpa del confinament. No sabem si es tracta de feines a temps parcial, d’economia informal (donar classes, per exemple), o feines a temps complet.
  • Alguns estudiants treballen en els anomenats serveis essencials (8,7%), i molts d'aquests tenen més càrrega de treball.

 

• Dedicació als estudis: la majoria d'estudiants diuen tenir més temps per dedicar als estudis (63%), però un 37% diu que en té menys, perquè ha de fer altres tasques, entre les quals ocupar-se de persones dependents o dels fills.

 

• Hores d'estudi: Les hores dedicades a l'estudi han augmentat. De mitjana, abans del confinament es dedicaven 2,34 hores diàries als estudis. I s'ha passat a 2,59 hores diàries de mitjana. Però hi ha molta diversitat de respostes pel que fa a la dedicació. La mediana (el valor més normal) es trobaria entre menys dues hores i més dues hores d'estudi, depenent dels casos.

 

• Eines per a l'estudi de forma virtual: Observem que pràcticament tothom té ordinador i connexió wi-fi. Moltes persones tenen connexió també amb el mòbil (69,7%), la qual cosa els permet fer xats i connexions on-line també amb aquesta eina. Això és important si tenim en compte que no tots els ordinadors tenen càmera (en té el 39%). Les tauletes són eines relativament poc habituals (un 25% en té).

 

• Afectacions del confinament en activitats específiques: Un 37% de les persones que han respost l'enquesta diuen que han quedat afectades les pràctiques pel confinament. Un 14% han tingut afectacions als treballs de final de grau, de postgrau o doctorat. I en un 8% dels casos s'ha vist afectada l'estada internacional.

 

• Valoració de la docència virtual: L'estudi de forma virtual comporta més feina (81%) per a la majoria dels estudiants. I per això la majoria (72%) creu que s'hauria de rebaixar la càrrega de treball. Tot i així, quan es demana pels continguts dels estudis, també hi ha molts estudiants (52%) que preferirien obtenir més continguts per aquesta via on-line. Però un 19% considera que s'han de reduir. També la majoria de les persones que han respost l'enquesta consideren que s'ha de rebaixar l'exigència en l'avaluació respecte del que estava previst en la docència presencial (88%). I només un 10% demana mantenir l'exigència prevista. 

 

• Interacció amb el professorat: Pel que fa a la interacció amb el professorat, la majoria (59%) diu que falta més interacció. Aquest és un aspecte que s'ha comentat com a molt important en l'educació Primària i Secundària (s'ha parlat d’acompanyament emocional), però que també ho és en la docència universitària si es vol oferir un ensenyament de qualitat, amb participació de l'alumnat. També cal dir que un 40% afirma que la interacció amb el professorat és correcta. 

 

• Formes de relació i distribució de continguts: Concretament, els enquestats demanen incorporar diverses fórmules de relació amb el professorat i d'accés als continguts, com ara tutories individuals o col·lectives, poder tenir feed-back a través del correu electrònic i disposar de fòrums de debat o espais d'interacció. En aquest sentit, també un aspecte més valorat que d'altres és tot el que impliqui aportar indicacions sobre els treballs, els exercicis, etc. Pel que fa als continguts que aporta el professorat, sembla que són més valorades les presentacions amb text i recursos per consultar de forma escrita que no pas els vídeos, la qual cosa trenca amb el tòpic establert que el material audiovisual és més atractiu. Caldria veure, és clar, com és aquest material audiovisual. I en tot cas, podem deduir que l'alumnat valora les comunicacions que aporten orientació sobre el que el treball que ha de fer per tal de superar les assignatures.

 

Conclusió

De forma molt provisional i gens conclusiva, podem afirmar amb les dades que tenim ara que un sector de l'alumnat pot tenir problemes per seguir el curs. Encara que es tracta d’una minoria és important tenir-ho en compte. En canvi, la majoria sembla que fins i tot disposa de més temps per afrontar el curs. Els estudiants de les universitats tenen de forma molt general els instruments necessaris per seguir el curs on-line, cosa que no és estrany si tenim en compte que l'ús del campus virtual i el treball amb ordinador eren aspectes ja plenament incorporats a l'ensenyament universitari. Les dificultats poden sorgir de les eines de transmissió de continguts, que segurament encara són molt més rudimentàries en aquest format virtual que a la forma presencial a l'aula.

Pel que fa a la gestió del treball que ha de fer l'alumnat, cal millorar i accentuar les possibilitats que ofereix la docència de forma virtual, oferint sempre un espai d'interacció i de resolució de dubtes.

 

Consulta els resultats de l'enquesta sobre el confinament a estudiants de les universitats catalanes [PDF]

 

 

 

Més reflexions a Pensem.cat: