Josep Pich

Manresa, 1967. Llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (1991) i doctor per la Universitat Pompeu Fabra (1999), amb la tesi «Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) i la gènesi del catalanisme polític», dirigida per Josep Termes i Ardèvol. Actualment exerceix com a professor d’Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra. Especialista en història del moviment catalanista, tant del seu vessant polític com del cultural, ha guanyat ex aequo el premi Joan Givanel i Mas de Ciències de la Comunicació de l'Institut d'Estudis Catalans de 2001 amb el treball "Almirall i el Diari Català (1879-1881). L’inici del projecte politicoideològic del catalanisme progressista" i el XXI premi Ferran Soldevila de la Fundació Congrés de Cultura Catalana de 2004 amb el treball "Almirall i el federalisme intransigent". Ha editat les memòries de l’advocat, periodista i dirigent republicano-federal barceloní Conrad Roure (1841-1928) titulades "Recuerdos de mi larga vida", 7 toms, Vic, Eumo-IUHJVV, 1994-1999 i 2010, de Valentí Almirall, una "Antologia de textos", amb un estudi introductori, Barcelona, Generalitat-Institut d’Estudis Autonòmics, 2011, i és un dels editors d'"Antoni Saumell Soler. Miscel·lània in Memoriam", Barcelona, UPF, 2007; "España frente a la Independencia de Marruecos" (2017), "La guerra de independencia de Argelia y sus repercusiones en España" (2018), "¿Una Unión Europea en Crisis? Reflexiones para un debate urgente" (2019) i "Viajeros en el país de los sóviets" (2019). Les seves línies d’investigació actual són: la història política espanyola de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX (del Sexenni democràtic a la Restauració), la història política i cultural catalana de la segona meitat del segle XIX i la primera dècada del segle XX, el federalisme, el catalanisme i l’imperialisme espanyol a Marroc.

01/05/2020
El mariscal Joffre i Albert I, rei dels Belgues, la tardor de 1914.
El mariscal Joffre i Albert I, rei dels Belgues, la tardor de 1914. | Wikimedia Commons.
El discurs anticatalanista de l'època ni tan sols es plantejà que un mariscal nascut a la Catalunya francesa no tenia cap motiu per a no utilitzar la seva llengua materna a la Catalunya que forma part d'Espanya
27/06/2019
Tots els presidents vius del Parlament i la Generalitat a la manifestació del 10-J a Barcelona.
Tots els presidents vius del Parlament i la Generalitat a la manifestació del 10-J a Barcelona. | Adrià Costa.
La sentència de 2010 inicià una nova etapa, sense precedents. Fins llavors, austracistes, neoforalistes, federalistes i la major part dels catalanistes volien transformar Espanya
Pàgina 1 de 1
Logotip de pensemcat
Cap de redacció: Bernat Ferrer
Cap de disseny i comunicació: Carme Garcia Fabón
Publicitat: publicitat@pensem.cat

Membres del Consell Editorial

Una iniciativa de: Logotip de la Fundació Congrés de Cultura Catalana
Segueix-nos a:
Cerca a Pensem:

Butlletí

 

Llicència: CC BY-NC-ND
ISSN: 2696-306X

 

Amb la col·laboració de: Logotip de la Generalitat de Catalunya - Departament de la Presidència