El català és una
llengua mitjana en el context europeu, amb tants parlants com el suec, el grec o el txec, i més parlants que el danès, el finès o l'eslovè.
Totes aquestes llengües s'enfronten a un seguit de
reptes comuns en el nou món digital que està arribant: els principals assistents de veu entenen i parlen tan sols un grapat de llengües majoritàries, oferir traduccions de qualitat pot ser vist com una despesa innecessària, la mida del mercat objectiu no és prou atractiva, etc. Però a diferència de la resta de llengües, el català no compta amb uns poders polítics estatals que el defensin al màxim nivell.
Tot i que en el pla teòric el nou món digital no presenta barreres per a les llengües, les economies d'escala conviden a retallar despeses per augmentar beneficis. I el català corre el risc de no ser un requisit exigible. Davant d'aquest panorama,
quin futur li espera?
L'elaboració del dossier compta amb el suport de:
I la col·laboració de:
