Autors

Albert Botran

@albertbotran

Molins de Rei, 1984. Va estudiar Història Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona i guanyador el 2010 del Premi Francesc Carreras i Candi per l'obra "Pensar històricament els Països Catalans. La historiografia i el projecte nacional dels Països Catalans (1960-1985)". Ha escrit els llibres "Les proclames de sobirania de Catalunya 1640-1936" (2009; coautor), "Unitat Popular. La construcció de la CUP i l'independentisme d'esquerres" (2012) i "Introducció a la història dels Països Catalans" (2014, coautor). Entre 2015 i 2017 va ser diputat al Parlament per la CUP-Crida Constituent.

Tots els articles

Ander Errasti

@ander_errasti

Doctor en Humanitats -Ètica i Filosofia Política- per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), supervisat pels doctors Sonia Arribas i Daniel Innerarity. La seva investigació es va centrar en l'anàlisi normatiu del Cosmopolitisme d'Ulrich Beck ("Nations and Nationalism in a Cosmopolitanized World: Some Lessons from Ulrich Beck’s Work"). Va ser estudiant de doctorat visitant al Departament de Polítiques i Relacions Internacionals de la Universitat d'Oxford, supervisat per Kalypso Nicolaïdis. Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona (UB), MA in Political Philosophy per la UPF, Diplomat en Ciències Empresarials per la UB, Màster Avançat en Ciències Jurídiques per la UPF. Actualment és Policy Leader Fellow de la School of Transnational Governance de l'Institut Europeu de Florència (gener-juliol 2019). Així mateix, és professor ajudant docent a la Universitat Oberta de Catalunya. Des del 2013 és investigador a l'Institut de Governança Democràtica de Donostia-San Sebastián (Globernance), on ha organitzat diversos congressos internacionals, publicacions i activitats d'investigació. Durant el curs 2017-2018 va desenvolupar un projecte d'investigació a la Universitat d'Edimburg (supervisat pels professors Michael Keating i Nicola McEwan) sobre l'impacte del Brexit i el referèndum d'independència del 2014 en les institucions d'autogovern escoceses.

Tots els articles

Antoni Olive-Tomas i Yeda Swirski de Souza

Antoni Olive-Tomas: Igualada, 1962. Doctor en direcció d'empreses per la UPC, amb una tesi doctoral sobre innovació en models de negoci. Professor d'estratègia d'empresa i emprenedoria a la IQS School of Management–Universitat Ramon Llull. Fa recerca acadèmica sobre models de negoci, effectuation -una teoria de l'emprenedoria- i empreses de base tecnològica. Ha estudiat les connexions entre art i emprenedoria. Actualment està estudiant el sector dels videojocs a Catalunya. Està introduint simulacions d'ordinador i jocs de taula a les seves classes, i ha publicat alguns articles sobre aquestes experiències docents. Fins al 2006 va ser directiu en diverses empreses.

Yeda Swirski de Souza: Professora de Comportament Organitzatiu i Emprenedoria a la Unisinos University (Brasil) des de l'any 2000. Professora visitant a la IQS School of Management (2018-19). Té un màster en administració d'empreses i un doctorat en psicologia obtingut a les universitats brasileres UFRGS i PUCRS. Ha publicat diversos articles acadèmics, en els darrers 5 anys centrats en aspectes relacionats amb l'emprenedoria internacional en sectors basats en el coneixement i la creativitat. Va treballar com a degana associada (2010-2012) i com a degana (2012-2017) a Unisinos Business School i ha participat en projectes acadèmics i aplicats relacionats amb el desenvolupament de startups.

Tots els articles

Cinta S. Bellmunt

@cintabellmunt

Periodista, escriptora, biògrafa, comunicadora i arqueòloga. Nascuda a Barcelona el 1963, és llicenciada en Ciències de la Informació, postgraduada en Periodisme Digital i Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana. Ha treballat per mitjans de comunicació com l’Avui, El País, Agència EFE, TVE o TV3. Des del 1988 realitza accions de socialització de la ciència amb l’arqueòleg Eudald Carbonell, codirector del Proyecto Atapuerca, i és responsable de Comunicació de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Ha publicat una desena de llibres, entre els quals: "Darrere el micro", "69 anys de ràdio a Tarragona"; "Els somnis de l’evolució", amb E. Carbonell; "Lluís Llach, el noi de cal Vall", amb Josep Grau; "TinetHistòria. 10 anys de la primera xarxa ciutadana d’Internet a l’Estat espanyol"; "El catalanisme evolutiu", amb E. Carbonell; "Sicus, 20 anys amb sabor de rumba", i "Petjades tarragonines a la història". Ha traduït al català el llibre "Lluís Llach, sempre més lluny".

Tots els articles

Elisabet Vives

@elisabetvives

Barcelona, 1994. Graduada en Història (Universitat de Barcelona) i en Filosofia (Universitat Ramon Llull), i màster en Filosofia i Polítiques Públiques (London School of Economics and Political Science). Les seves àrees d'interès i recerca són, principalment, la teoria democràtica, el pensament polític contemporani i els estudis de gènere. Actualment, treballa a LSE Consulting, on gestiona i fa recerca per projectes en el camp de les ciències socials i polítiques.

Tots els articles

Eva Serra

Barcelona, 27 de juliol de 1942 - Barcelona, 3 de juliol de 2018. Historiadora, considerada una de les figures més destacades de la historiografia catalana del seu temps. Les seves principals línies de recerca foren la història agrària de Catalunya dels segles XVI i XVII i la història política i de les institucions catalanes d'aquests mateixos segles, en especial la seva vida parlamentària.

Tots els articles

Francesc Gambús

Eurodiputat

@fgambus_eu

Barcelona, 1974. Diputat al Parlament Europeu en la VIII legislatura (2014-2019), com a membre independent del grup parlamentari PPE (Partit Popular Europeu). Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, la seva vocació europeista l’ha portat a treballar en les institucions i polítiques europees des de l’any 1998: ha estat assistent al Parlament Europeu i director general de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya. Durant la VIII legislatura a l’Eurocambra ha estat membre titular de la comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària, on ha destacat pel seu treball en tot el relacionat amb el paquet d’Economia Circular. Casat i pare de tres noies i un noi. Va militar a Unió Democràtica de Catalunya des del 1995 fins al 2016.

Tots els articles

Francesc Vilaprinyó

@siskubbi77

Nascut a Igualada, és llicenciat en Història per la UAB i Doctor per la UB, en la especialitat d'Història i Cine. Treballa com a periodista al mitjà local Anoidiari.cat. Coautor de "Filosofía de Hielo y Fuego. Las claves para comprender Juego De Tronos" (Ediciones Invisibles), conjuntament amb Bernat Roca i David Canto.

Tots els articles

Joan Lluís Pérez Francesch

@jotajlpf

Doctor en Dret. Catedràtic acreditat de Dret Constitucional (ANECA, 2012 i AQU, 2010), de la Unitat de Dret Constitucional del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Síndic, secretari i vicedegà de comunicació i de promoció de la Facultat de Dret, així com Delegat de la Rectora per a estudiants de la UAB (2010-2013). Dirigeix el grup d’estudi i de recerca LSTE (Llibertat, Seguretat i transformacions de l’Estat) i l’Observatori de la Convivència i el Civisme de Catalunya (UAB). Actualment és director de l’ICPS (Institut de Ciències Polítiques i Socials). Ha impartit assignatures relacionades amb el Dret Públic, Constitucional, i Teoria de l'Estat. És coautor d'un manual i de diversos materials de dret públic. També és autor de monografies i estudis de temes de la seva especialitat acadèmica, destacant les relatives al Govern i la direcció política. Ha estat professor visitant de l'Institut Universitari Europeu de Florència, i de la Universitat del Norte (Colòmbia) i membre de comitès científics de doctorat a Itàlia (Bari i Salento). És director de l'Institut de Dret Espanyol (Universitat de Tbilisi, a Geòrgia). Ha participat en diversos projectes d'investigació finançats amb fons públics: drets fonamentals i Unió Europea; l'indult com a acte del govern; Administració de Justícia i Estat autonòmic; xarxa temàtica de pensament i filosofia a Catalunya; no-discriminació i persona; els partits d'àmbit no estatal en el sistema polític espanyol; Llibertat, seguretat i transformacions de l'Estat; El temps dels drets; nova configuració de la persona física, història de la corrupció a l’Estat espanyol, Consolider-El tiempo de los derechos, etc. i ha participat en els projectes europeus Integra i Caper. Es membre de l'Institut d'Estudis Europeus de la UAB. Ha publicat els llibres "El terrorisme global" (UOC, 2009), "Civisme i llibertat" (2009), "En defensa del Estado de Derecho" (2016), “Democràcia o Cleptocràcia” (2016), entre d’altres. Ha format part del "Pla Nacional de Valors per a una nova cultura cívica ", com a coordinador de l'àmbit de seguretat (Generalitat de Catalunya, 2010-2015). Ha desenvolupat estudis sobre la regulació de la convivència en les societats pluralistes (civisme i convivència en l'àmbit local, la responsabilitat social de la persona). Coordina la xarxa interuniversitària d’estudi de les transformacions constitucionals de l’Estat. Fundador de CEDHICO (Centre d'Estudis per al desenvolupament humà i comunitari) i vicepresident de l’Institut Emmanuel Mounier Catalunya.

Tots els articles

Josep Pich

Manresa, 1967. Llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (1991) i doctor per la Universitat Pompeu Fabra (1999), amb la tesi «Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) i la gènesi del catalanisme polític», dirigida per Josep Termes i Ardèvol. Actualment exerceix com a professor d’Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra. Especialista en història del moviment catalanista, tant del seu vessant polític com del cultural, ha guanyat ex aequo el premi Joan Givanel i Mas de Ciències de la Comunicació de l'Institut d'Estudis Catalans de 2001 amb el treball "Almirall i el Diari Català (1879-1881). L’inici del projecte politicoideològic del catalanisme progressista" i el XXI premi Ferran Soldevila de la Fundació Congrés de Cultura Catalana de 2004 amb el treball "Almirall i el federalisme intransigent". Ha editat les memòries de l’advocat, periodista i dirigent republicano-federal barceloní Conrad Roure (1841-1928) titulades "Recuerdos de mi larga vida", 7 toms, Vic, Eumo-IUHJVV, 1994-1999 i 2010, de Valentí Almirall, una "Antologia de textos", amb un estudi introductori, Barcelona, Generalitat-Institut d’Estudis Autonòmics, 2011, i és un dels editors d'"Antoni Saumell Soler. Miscel·lània in Memoriam", Barcelona, UPF, 2007; "España frente a la Independencia de Marruecos" (2017), "La guerra de independencia de Argelia y sus repercusiones en España" (2018), "¿Una Unión Europea en Crisis? Reflexiones para un debate urgente" (2019) i "Viajeros en el país de los sóviets" (2019). Les seves línies d’investigació actual són: la història política espanyola de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX (del Sexenni democràtic a la Restauració), la història política i cultural catalana de la segona meitat del segle XIX i la primera dècada del segle XX, el federalisme, el catalanisme i l’imperialisme espanyol a Marroc.

Tots els articles

Josep-Maria Terricabras

Eurodiputat

@jmterricabras

Josep Maria Terricabras és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Es va doctorar en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona i per la Universitat de Münster (Alemanya). Ha realitzat estades d'investigació a la Universitat de Münster, al St. John's College de Cambridge (Anglaterra) i a la Universitat de Califòrnia, Berkeley (EUA). L'any 1995 va ingressar com a membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans. Actualment Terricabras és catedràtic emèrit de Filosofia a la Universitat de Girona. A més, va fundar i dirigir la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani fins a l'any 2014. La seva especialitat és la filosofia contemporània, i sobretot l'obra del filòsof Ludwig Wittgenstein. És l'introductor als Països Catalans del projecte ‘Filosofia 3/18’ (Philosophy for children). També ha dirigit l'actualització del Diccionari de filosofia, del filòsof barceloní Josep Ferrater Mora. És membre de la Societat Catalana de Filosofia. La majoria de les seves publicacions estan dedicades a temes de filosofia del llenguatge, lògica, teoria del coneixement i ètica. D'altra banda és assessor de la Revista de Catalunya, president del Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, i va ser president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics de PEN International (2008-2014). Políticament, actualment és diputat al Parlament Europeu, on és president de l'Aliança Lliure Europea (ALE) i vicepresident del Grup dels Verds-ALE. Va ser elegit membre del Parlament Europeu el maig de 2014 com a independent per Esquerra Republicana de Catalunya. Entre altres coses, com a eurodiputat, ha estat autor de l’informe de Drets Fonamentals a la UE el 2017 i forma part del grup restringit del Parlament Europeu que segueix el procés del Brexit.

Tots els articles

Marta Rovira Martínez

@roviramartinez

Banyoles, 1969. Doctora en sociologia per la UAB. Professora associada a la UAB, investigadora de la UPF i directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Ha publicat "El català i la immigració" (1999), "Polítiques de la memòria. La Transició a Catalunya" (2004), "El català a les empreses" (2005), "Noves idees per a la gestió de les migracions" (2006) (també en anglès), "Estratègies de transmissió lingüística en famílies multilingües" (2012), "La Transició franquista. Un exercici d'apropiació de la història" (Pòrtic, 2014), premi Carles Rahola d’Assaig 2014 i "Diversitat i integració en l'associacionisme cultural català" amb Enric Saurí (2015). També ha guanyat el premi Jaume Camp de Sociolingüística 2012 per un estudi sobre les trajectòries lingüístiques a Catalunya.

Tots els articles

Mireia Martí

Quintí Casals

Lleida, 1965. Va nàixer i viu a Lleida. Actualment és professor d'Història de Lleida al Programa Sènior i Tècnic de Biblioteca a la Universitat de Lleida. En 1988 es diplomà com a mestre per la Universitat Autònoma de Barcelona i en 1991 es llicencià en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Posteriorment, en 1997 es doctorà en Història Contemporània per la Universitat de Lleida, amb la tesis titulada: "La Lleida dels Progressistes" (1840-1843). Ha publicat els següents llibres: "Canvi econòmic i social en el pas de l’antic règim a l’Estat liberal: Lleida en la primera meitat del segle XIX" (1999); "El Trienni Progressista a la Lleida del segle XIX: la Regència del general Espartero (1840-1843)" (2000); "Polítics de Lleida: el poder local i les seves mutacions a través del temps (1716-1868)" (2002), Premi Josep Lladonosa d’Història Local 2001; "Tots a l'escola? Orígens de l'ensenyament públic contemporani: el model educatiu liberal de la Lleida del XIX" (2006), XXII Premi Ferran Soldevila d'estudis històrics; "Els inicis de la historiografia contemporània a Lleida (1750-1860)" (2010), Premi d'història Gumersind Bisbal de l'any 2009; i "Modernització i Renaixença en la Lleida del segle XIX" (2013), entre d'altres. Ha centrat els seus estudis en els segles XVIII i XIX a Lleida, i en el canvi de l'antic règim feudal tardà al liberalisme. Actualment, és membre de l'equip d'investigació sobre parlamentarisme liderat per Borja de Riquer a la Universitat Autònoma de Barcelona, mitjançant el qual ha participat com a redactor del "Diccionario Biográfico de Parlamentarios Españoles" (1810-1854), 2 volums (2010-2012).

Tots els articles

Rafael Roca

Professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València (UV), coordinador de mobilitat del Grau en Filologia Catalana i secretari de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Així mateix, és membre de la Societat Verdaguer d'Estudis Literaris, de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, del Grup d'Estudis de la Literatura del Vuit-cents, de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, de l'Institut Superior d'Investigacions Científiques-IVITRA i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Historiador de la literatura, ha centrat l'interés de les seues investigacions en l'estudi dels escriptors i les institucions del segle XIX. Entre els seus llibres, cal destacar: "Escrits polítics (1866-1908) de Teodor Llorente" (IAM, 2001), "Teodor Llorente, el darrer patriarca" (Bromera, 2004), "Poesies valencianes de Constantí Llombart" (AVL, 2006), "Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana" (PUV, 2007) –premi Ferran Soldevila de Biografies i Investigacions Històriques (2006)–, "La Renaixença i la Ruta del Cister" (Cossetània, 2008), "El valencianisme de la Renaixença" (Bromera, 2011) –premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta (2010)–, "La Renaixença valenciana i el redescobriment del país. El Centre Excursionista de Lo Rat Penat (1880-1911)" (Denes, 2011). És també el secretari de redacció de les publicacions periòdiques especialitzades Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, de la UV, i Revista Valenciana de Filologia, de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d'Investigació.

Tots els articles

Ramon Tremosa

Renaud Le Berre

Professeur d'Économie au Lycée français de Barcelone. Conseiller consulaire élu à l'Assemblée des Français à Barcelone pour l'Espagne, le Portugal et l 'Andorre. Vit à Sant Cugat del Vallès depuis 8 ans. Marié à une valencienne et a 3 enfants.

Tots els articles

Ricard Guerrero

Catedràtic emèrit de Microbiologia de la UB (1988-2013). Adjunct Professor de UMASS-Amherst, EUA (2001-actualitat). Membre de l'Institut d'Estudis Catalans. President de la Sociedad Española de Microbiología (2007-2014). Vice-president de la COSCE (Confederación de Sociedades Científicas de España) (2013-actualitat). Fellow de la Linnean Society, de l'American Academy of Microbiology i de l'Academia Europaea. Dr HC por la Universidad Autónoma de Veracruz, México. Fundador i primer director de la revista International Microbiology. Director de la revista Contributions to Science, de l'IEC. Els seus estudis sobre l’ecologia microbiana de les comunitats fotosintètiques anaeròbiques de l'àrea càrstica del llac de Banyoles i dels tapissos microbians del delta de l'Ebre i del delta del Roïna han contribuït de forma destacada al coneixement de les primeres comunitats de microorganismes que van aparèixer a la Terra i al fet que la comunitat científica internacional estudiï aquest tipus d'ecosistemes primigenis. Ha publicat nombrosos articles de divulgació de la microbiologia en diverses revistes, en català, castellà i anglès. Actualment és el Director Acadèmic del Hub de Barcelona de l'Academia Europaea, i és responsable de l'àrea dels països del sud d'Europa i de la Mediterrània, incloent-hi Turquia i Israel.

Tots els articles

Sergi Morales-Gálvez i Lluís Pérez-Lozano

Sergi Morales-Gálvez: El Prat de Llobregat. Doctor en filosofia i investigador postdoctoral en teoria política a la Universitat Catòlica de Lovaina (KU Leuven). Twitter: @sergimorales

Lluís Pérez Lozano: Filòsof polític. Actualment és director acadèmic de la Fundació Josep Irla, així com professor i investigador en Teoria Política a la Universitat Pompeu Fabra. La seva especialitat són les teories de la democràcia i la justícia, el republicanisme i les teories de la secessió. Twitter: @perezlozano

Tots els articles

Xavier Godàs

@XavierGodas

Doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona, professor col·laborador d'ESADE i consultor en polítiques públiques. Ha estat alcalde de Vilassar de Dalt (2011-2019). Entre les seves publicacions, destaquen "Democràcia participativa a les organitzacions" (Fundació Josep Carol, 2003), "Política del disenso, Sociología de los movimientos sociales" (Icària, 2007), i la coordinació amb Josep M. Pascual de "El buen gobierno 2.0: La gobernanza democrática territorial" (Tirant lo Blanc, 2010).

Tots els articles

Yayo Herrero

@yayo_herrero

Madrid, 1965. Antropòloga, enginyera, professora, activista, i una de les investigadores més influents a nivell europeu en l'àmbit ecofeminista i ecosocialista. Ha estat coordinadora estatal d'Ecologies en Acció i ha participat en nombroses iniciatives socials sobre promoció dels Drets Humans i ecologia social. Actualment, és professora de la Universitat Nacional d'Educació a Distància i directora general de la fundació FUHEM.

Tots els articles

Àngels Martínez i Castells

@angelsmcastells

Mollet del Vallès, 1948. Va estudiar Econòmiques i Filosofia. La seva tesis va ser una investigació sobre els Governs Provisionals a Portugal després de la Revolució dels Clavells (1989), dirigida per Fabián Estapé. Ha impartit docència en les assignatures de Política Econòmica i Dona i Economia, i ha participat en Màsters de gènere i col·laborat en cursos a diverses universitats catalanes i espanyoles, entre elles la UPF, la Universidad de León , la Universidad de Torres (Jaén) i diversos Cursos de El Escorial. Ha participat a les Jornades al Parlament Europeu: "Salud y Sanidad Pública en Europa", entre altres. Ha investigat sobre gènere, polítiques públiques, salut, immigració i ciutadania, i ha publicat diversos treballs sobre les conseqüències del neoliberalisme, la integració europea i dona i democràcia a la UE. Ha col·laborat en investigacions sobre Història del Pensament Econòmic i ha traduït al català i al castellà una trentena de libres de política i economia. Va dirigir la revista teòrica "Realitat", col·laborar amb ATTAC i va ser una de les fundadores de Dempeus per la Salut Publica.

Tots els articles

Logotip de pensemcat
Editora: Marta Rovira Martínez
Cap de redacció: Bernat Ferrer
Cap de disseny i comunicació: Carme Garcia Fabón
Publicitat: [email protected]

Membres del Consell Editorial

Una iniciativa de: Logotip de la Fundació Congrés de Cultura Catalana
Segueix-nos a:
Cerca a Pensem:

Butlletí