23/11/2022
La Maya, una jove catalana adoptada, va viatjar el 2017 al Nepal per trobar la seva mare de naixement i la seva germana gran.
La Maya, una jove catalana adoptada, va viatjar el 2017 al Nepal per trobar la seva mare de naixement i la seva germana gran. | Chandra Kala Clemente.
per Chandra Kala Clemente Martínez
L'infant adoptat esdevé subjecte amb capacitat de reclamar els seu dret a conèixer els "orígens", generant reptes ètics i legals | "Cada cop més persones volen recopilar o completar la informació que tenen sobre la història i/o (re)connectar amb la família de naixement"
17/10/2022
Retaule de Sant Jaume de Frontanyà. Detall.
Retaule de Sant Jaume de Frontanyà. Detall. | Museu de Solsona. Diocesà i Comarcal (MDCS 13)
per Flocel Sabaté
«L'ésser humà a la Baixa Edat Mitjana no està mai sol, sempre forma part d'un col·lectiu de solidaritat» | En aquest context, «la pena capital allibera la societat d'elements contaminants»
27/09/2022
La minisèrie de Mikko Alanne fa gairebé invisible el sofriment de la població envaïda.
La minisèrie de Mikko Alanne fa gairebé invisible el sofriment de la població envaïda. | The Long Road Home.
per Francesc Vilaprinyó
«Malgrat la distància temporal, la representació d’una incursió de l’Oest contra els asiàtics ens arriba des del prisma dels primers, ara a través de la pantalla» | «La brutalitat d'ambdós relats és la mateixa, fent gairebé invisible el sofriment de la població envaïda»
25/09/2022
Acte de jura de la bandera espanyola per a civils organitzat per l'exèrcit a Sevilla.
Acte de jura de la bandera espanyola per a civils organitzat per l'exèrcit a Sevilla. | Ministeri de Defensa
per Roger Tugas Vilardell
Un estudi evidencia que els catalans no senten animadversió cap als habitants d'altres comunitats, però sí que n'existeix en sentit contrari i condiciona més el sentit del vot que el debat partidista
14/07/2022
Seu de l'associació saragossana Nogará, dedicada des de fa més de 30 anys a la promoció de la llengua aragonesa.
Seu de l'associació saragossana Nogará, dedicada des de fa més de 30 anys a la promoció de la llengua aragonesa. | Nogará
per Chabier Gimeno i Natxo Sorolla
Les formes estàndard de la llengua aragonesa, lluny de ser reconegudes sota una 'idea d'anonimat' i parlades 'des de cap lloc específic', són rebutjades com a artificials | Emergeix la dicotomia entre 'morir dignament' o 'ser suplantada per l’estàndard'
08/06/2022
L'herbicida més utilitzat, el glifosat, pot exercir un fort impacte sobre les espècies bacterianes de la microbiota humana; RoundUP n'és la marca més utilitzada.
L'herbicida més utilitzat, el glifosat, pot exercir un fort impacte sobre les espècies bacterianes de la microbiota humana; RoundUP n'és la marca més utilitzada. | RoundUP.com
per Pere Puigbò
Estudis experimentals en diverses espècies d’animals suggereixen que les traces de glifosat en els aliments poden provocar una alteració de la microbiota intestinal
18/05/2022
«Les de l'hoquei», celebrant la victòria durant l'últim capítol de la primera temporada.
«Les de l'hoquei», celebrant la victòria durant l'últim capítol de la primera temporada. | CCMA
per Anna Tous-Rovirosa
Les creadores tenen la intenció de visibilitzar les dones a l'esport: sense cosificació, sense estereotips, sense esports suposadament femenins, tal com ha succeït fins fa poc de manera homogènia en la majoria de ficcions audiovisuals
28/04/2022
La reivindicació d'una universitat respectuosa amb la llengua és constant. A la imatge, campanya dels 90.
La reivindicació d'una universitat respectuosa amb la llengua és constant. A la imatge, campanya dels 90. | Ermengol Ferrer
per Marta Rovira Martínez
Enquesta a les universitats de la Xarxa Vives | «La divulgació de la recerca representa una activitat en procés de creixement»
22/03/2022
Espanya té la xifra més alta de 'child gap' d'Europa, la diferència del nombre de fill/es desitjat als que finalment es tenen.
Espanya té la xifra més alta de 'child gap' d'Europa, la diferència del nombre de fill/es desitjat als que finalment es tenen. | Paula Jaume / Criar.cat
per Bruna Alvarez
El 1975, l’edat de la primera maternitat era de 25 anys; el 2019, de 31. Hi ha menys temps de tenir el nombre de fills/es desitjats | «El rebuig de la maternitat per part del feminisme institucional posat en context històric és comprensible, però ja no ho és tant que 40 anys després continuï sense estar present en les reivindicacions feministes»
23/02/2022
Per tal que el jovent de grups minoritari realitzi una incorporació realment satisfactòria, cal valorar les seves llengües.
Per tal que el jovent de grups minoritari realitzi una incorporació realment satisfactòria, cal valorar les seves llengües. | Gala Espín
per Cecilio Lapresta
«Els nois i noies que tenen unes expectatives educatives i laborals més altes són els que tendeixen a fer prevaldre el català per sobre del castellà i les seves llengües heretades»
25/01/2022
Manifestació de l'entitat Cymdeithas yr Iaith, que vetlla des dels anys 60 per l'increment de la presència del gal·lès en totes les esferes de la vida pública de Gal·les.
Manifestació de l'entitat Cymdeithas yr Iaith, que vetlla des dels anys 60 per l'increment de la presència del gal·lès en totes les esferes de la vida pública de Gal·les. | Cymdeithas yr Iaith.
per Lídia Gallego, Josep M. Cots i Peter Garrett
«En territoris bilingües on una llengua minoritària i una majoritària coexisteixen, els parlants de la llengua minoritària poden percebre com una amenaça la introducció d'una llengua internacional com l'anglès»
23/01/2022
Els impostos als rics han caigut des dels anys 60.
Els impostos als rics han caigut des dels anys 60. | Pexels
per Roger Tugas Vilardell
Un nou estudi publicat a «Socio-Economic Review» (Oxford Academic) analitza l'impacte de les reformes fiscals regressives a 18 estats des dels anys seixanta
13/01/2022
Escaleta del programa 'Balears fa ciència' que s'emetia fins fa poc a IB3 Ràdio.
Escaleta del programa 'Balears fa ciència' que s'emetia fins fa poc a IB3 Ràdio. | E.C.
per Enric Culat
«Explicar ciència en català comporta avantatges de diversos tipus, relacionats amb la proximitat, accessibilitat, confiança i facilitat d'expressió per part dels investigadors»
31/12/2021
Pensem és una iniciativa de la Fundació Congrés de Cultura Catalana per fomentar la divulgació científica en català.
Pensem és una iniciativa de la Fundació Congrés de Cultura Catalana per fomentar la divulgació científica en català. | B.F.
Repàs a les 21 aportacions que enguany han generat major interès entre l'audiència
28/12/2021
Els Premis Nacionals de Recerca reconeixen i prestigien anualment la tasca del món científic català.
Els Premis Nacionals de Recerca reconeixen i prestigien anualment la tasca del món científic català. | Departament de Recerca i Universitats.
per Xavier Duran
«Internet i les xarxes socials faciliten la creació de continguts, però també fan molt senzill difondre opinions anticientífiques» | «La llengua catalana serà llengua de divulgació científica si crea productes prestigiosos i atractius»
21/12/2021
Analitzar mostres és una part del procés científic; comunicar-ne els resultats, també.
Analitzar mostres és una part del procés científic; comunicar-ne els resultats, també. | Freepik/DCStudio.
per Cinta S. Bellmunt
«Gastar diners en comunicació, i en català, no ha de fer por» | «Ja deia Carl Sagan que una de les raons per les quals els científics han de comunicar és perquè la major part del finançament de la ciència procedeix de la ciutadania»
16/12/2021
El gener de 2020, la Universitat pública de Twente va esdevenir la primera als Països Baixos en adoptar l'anglès com a llengua oficial de treball per 'formar ciutadans globals'. El neerlandès només es permet de manera informal.
El gener de 2020, la Universitat pública de Twente va esdevenir la primera als Països Baixos en adoptar l'anglès com a llengua oficial de treball per 'formar ciutadans globals'. El neerlandès només es permet de manera informal. | University of Twente.
per Martí Domínguez
Einstein va publicar en alemany els seus cinc articles cabdals de l'any 1905 en la revista 'Annalen der Physik'; des del 1990, aquesta revista es publica només en anglès | "No sols és important fer ciència de qualitat, també ho és publicar-la en la llengua del país"
16/12/2021
Campanya per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants que cursen graus i màsters universitaris.
Campanya per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants que cursen graus i màsters universitaris. | Plataforma per la Llengua.
per Montse Ayats
«És fonamental que la feina de transferència i divulgació, que habitualment se sol fer en la nostra llengua, sigui reconeguda en les trajectòries acadèmiques dels professors» | «Cal vetllar perquè el català no perdi presència a les aules»
16/12/2021
El programa «Efecte Wow» del Súper3, un exemple de disseminació del coneixement científic per a tots els públics.
El programa «Efecte Wow» del Súper3, un exemple de disseminació del coneixement científic per a tots els públics. | TVC
per Jordi Díaz Marcos
La producció científica de Catalunya representa més del 28% del total de l'Estat, concentrant fins al 44% de la producció considerada d'alt impacte internacional | «Malgrat els entrebancs, vivim una època de creixement continu de divulgació de la ciència en català»
16/12/2021
Imatge il·lustrativa
Una desena de científics que comuniquen i de comunicadors científics expressen com veuen la situació | «El català corre el risc de ser vist com una llengua no apta per a la comunicació social de la ciència»
30/11/2021
La segregació comunitària implica múltiples fragilitats relacionals; la ciutadania ha d'aportar ancoratges comunitaris de vida quotidiana.
La segregació comunitària implica múltiples fragilitats relacionals; la ciutadania ha d'aportar ancoratges comunitaris de vida quotidiana. | Gala Espín.
per Ismael Blanco i Ricard Gomà
Radiografia de les segregacions de la societat actual, antagonistes de la fraternitat i erosionadores de les bases de la igualtat | Propostes per a una agenda oberta de fraternitat com a dimensió central en els processos de reconstrucció de ciutadania social
25/11/2021
L'organització de l'acció col·lectiva depèn més de les voluntats que dels marcs estructurals. A la imatge, l'activista ecologista Greta Thunberg, en una vaga escolar pel clima recent.
L'organització de l'acció col·lectiva depèn més de les voluntats que dels marcs estructurals. A la imatge, l'activista ecologista Greta Thunberg, en una vaga escolar pel clima recent. | @GretaThunberg
per Xavier Godàs
«La ideologia progressista es veu sobrepassada per la subjectivista, que promou canvis socials com a derivada d'un primer canvi operat en les individualitats» | «Al progrés entès com a prosperitat col·lectiva resulta evident que no hi pot accedir tothom»
18/11/2021
Multitud d'aparells d'aire condicionat a Hong Kong.
Multitud d'aparells d'aire condicionat a Hong Kong. | Niall Kennedy/Flickr.
per Marc Medrano, Ingrid Martorell, Albert Castell i Roger Vilà
El canvi climàtic comportarà més onades de calor intensa. Combatre la calor amb sistemes de refrigeració que utilitzen energies fòssils és un contrasentit, perquè se n'incrementen les causes. Però hi ha fórmules alternatives que provenen de l'antiguitat
09/11/2021
El camp de Les Corts, amb més de 25.000 localitats, representava un 94% de l'actiu del FC Barcelona.
El camp de Les Corts, amb més de 25.000 localitats, representava un 94% de l'actiu del FC Barcelona. | FCB.
per Tomàs Fernández de Sevilla Mansanet
Una banda musical de la Royal Navy va interpretar l'himne d'Espanya, desembocant en una rotunda esbroncada | El club va ser fortament sancionat sota la llei de delictes contra la unitat de la pàtria | Hans Gamper va ser humiliat, escarnit i convidat a abandonar Espanya
29/10/2021
L'App d'Airbnb, instal·lada en un telèfon mòbil.
L'App d'Airbnb, instal·lada en un telèfon mòbil. | Ivan Radic/Flickr.
per Raquel Camprubí i Joan Garau-Vadell
Els ciutadans amb un nivell d'estudis elemental i ingressos per sota la mitjana tendeixen a veure-ho com un perill, mentre que executius i professionals liberals hi són més favorables | El grup majoritari hi veu un risc "socio-cultural moderat"
22/10/2021
Fotografia de 1920 en què es volia il·lustrar les pràctiques Montessori a la Casa de Maternitat.
Fotografia de 1920 en què es volia il·lustrar les pràctiques Montessori a la Casa de Maternitat. | Quaderns d'Estudi, núm. 39 / Biblioteca Rosa Sensat.
per Bernat Sureda Garcia
A la Catalunya de principis del segle XX les imatges es posen al servei de dos projectes polítics que conflueixen: el regeneracionisme noucentista del catalanisme conservador i la voluntat de l'Ajuntament de Barcelona d'esdevenir referència de la modernitat
18/10/2021
Estudi per conèixer com es difón la tasca científica més enllà dels circuits universitaris tradicionals.
Estudi per conèixer com es difón la tasca científica més enllà dels circuits universitaris tradicionals. | Lukas/Pexels.
Pensem.cat es proposa conèixer quin és l'estat de la disseminació, difusió i divulgació de la recerca acadèmica dels grups d'investigació de les universitats de la Xarxa Vives
14/10/2021
Manifestació «Volem acollir»  a Barcelona, el 18 de febrer de 2017.
Manifestació «Volem acollir» a Barcelona, el 18 de febrer de 2017. | Adrià Costa
per Xavier Casademont Falguera
Entre el 1996 i el 2020, la població estrangera empadronada a Catalunya ha passat de 97.789 persones a 1.260.000 | La immigració es defineix com un fenomen consubstancial de la societat catalana
05/10/2021
Refugiades sirianes al camp humanitari de Za'atari, a Jordània.
Refugiades sirianes al camp humanitari de Za'atari, a Jordània. | UN Women.
per Jose Sánchez i Gemma Aubarell
No queda clar que s'hagi d'assumir que el secularisme o la revolució sigui un marcador de 'progrés' i modernitat confrontat a la religió | Els moviments socials de 2011 han creat tant oportunitats com amenaces per a les dones
27/09/2021
La cursa «Aran per sa Lengua» va arribar aquest 2021 a la seva 27a. edició.
La cursa «Aran per sa Lengua» va arribar aquest 2021 a la seva 27a. edició. | Conselh Generau d'Aran.
per Aitor Carrera
«Ens trobem segurament en el punt més baix de tota la història pel que fa a la utilització de la llengua occitana a la Vall d'Aran, amb una comunitat de parlants d'un miler i mig de persones» | «Un reconeixement legal no és una garantia per a la 'normalització'»
Pàgina 1 de 8
Logotip de pensemcat
Cap de redacció: Bernat Ferrer
Cap de disseny i comunicació: Carme Garcia Fabón
Publicitat: publicitat@pensem.cat

Membres del Consell Editorial

Una iniciativa de: Logotip de la Fundació Congrés de Cultura Catalana
Segueix-nos a:
Cerca a Pensem:

Butlletí

 

Llicència: CC BY-NC-ND
ISSN: 2696-306X

 

Amb la col·laboració de: Logotip de la Generalitat de Catalunya - Departament de la Presidència