Col·labora i uneix-te a la comunitat Pensem | Per només 50€!

Fundació Congrés de Cultura Catalana

Les 21 més llegides del 2021

Repàs a les 21 aportacions que enguany han generat major interès entre l'audiència

Pensem és una iniciativa de la Fundació Congrés de Cultura Catalana per fomentar la divulgació científica en català. | B.F.

per Pensem, 31 de desembre de 2021 a les 11:50 |

Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de desembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Carta oberta a l'AQU i als rectors

Sobre l'avaluació del personal docent i investigador de les universitats catalanes

Per Jaume López

«Avui compta molt més tenir un parell de publicacions en alguna de les revistes catalogades com a 'A' que qualsevol altra cosa» | Cal obrir un debat públic sobre com s'avalua la carrera acadèmica | Tres preguntes per encetar-lo

Història contemporània

El tancament forçat del FC Barcelona de 1925, «gangrena que invade este rincón de solar patrio»

Per Tomàs Fernández de Sevilla Mansanet

Una banda musical de la Royal Navy va interpretar l'himne d'Espanya, desembocant en una rotunda esbroncada | El club va ser fortament sancionat sota la llei de delictes contra la unitat de la pàtria | Hans Gamper va ser humiliat, escarnit i convidat a abandonar Espanya

Política lingüística

L'aranès: una agonia irreversible?

Per Aitor Carrera

«Ens trobem segurament en el punt més baix de tota la història pel que fa a la utilització de la llengua occitana a la Vall d'Aran, amb una comunitat de parlants d'un miler i mig de persones» | «Un reconeixement legal no és una garantia per a la 'normalització'»

Llums i ombres del català al món digital

Per Anna Torrijos, Anton Ferret, Vanessa Bretxa i Carla Bruguera

Repàs a tot el seguit d'indicadors que radiografien la salut de la llengua en l'entorn virtual, tant pel que fa a les marques com als usos dels ciutadans | L'oferta i la disponibilitat que donen les diverses marques condicionen la demanda

Relacions Internacionals

Illes, arxipèlags i relacions transnacionals: una lliçó de Còrsega i Sardenya

Per Marcel A. Farinelli

Còrsega i Sardenya rarament són percebudes com un arxipèlag. Per què? | La relació històrica que tenien ambdós territoris s'ha impedit, sobretot a conseqüència de la construcció dels estats-nació

Què passa amb les llengües durant la pandèmia?

Per F. Xavier Vila

El confinament ha impactat profundament en els comportaments socials, com el de la llengua | Hi ha preocupació pel distanciament dels infants no catalanoparlants respecte de la llengua de l'escola | Els nous productors de continguts digitals poden haver adoptat el castellà com a llengua per defecte

Isabel Rodà: «El món romà és tan modern que fa feredat»

Per Marta Rovira Martínez

La catedràtica emèrita d'Arqueologia reivindica Roma com "el primer món globalitzat" | "Sembla que allò que no ha començat a l'any 2000 no existeix", es lamenta | Critica que les diverses institucions implicades no s'hagin posat d'acord per valortizar el passat romà de Tarragona

Ada Ferrer: «Durant la pandèmia ningú no s'ha preocupat de la felicitat de les persones»

Per Marta Rovira Martínez

"Viure en societats desiguals, pobres, amb grans taxes d'atur i poca cohesió social té efectes en la felicitat dels individus", sosté | "Catalunya té un fracàs escolar molt gran, però a la vegada té molta gent a la Universitat; està en una situació molt polaritzada", exposa | I avisa: "Hi ha preocupació perquè el percentatge de dones que estudien Economia està disminuint"

Mercè Barceló: «La Constitució permet un referèndum d'autodeterminació»

Per Marta Rovira Martínez

"El poder judicial es pot descentralitzar, igual que el poder legislatiu o l'executiu", exposa | "Durant la Transició es va enviar molta gent de l'exèrcit a casa; això no es va fer amb els jutges i tot el poder judicial franquista va romandre a les institucions", reflexiona | "Les dones catedràtiques en Dret Constitucional que hi ha a Espanya cabríem en un taxi", s'exclama

Carme Junyent: «Als noranta ja es veia que el català tenia la tendència d'una llengua amenaçada»

Per Marta Rovira Martínez

"Si les dades d'ús van baixant clarament, hauríem de rectificar alguna cosa, no ens entestem a dir que va bé", sosté | "Fent un projecte de llengües amenaçades a Europa amb l'Smithsonian vam observar que la gran dificultat és guanyar nous parlants", exposa

Història contemporània

La Seu Vella de Lleida com a camp de concentració franquista (1938-1940)

Per Gerard Pamplona

L'excel·lent posició geogràfica del Castell de Lleida va permetre al règim crear un dels camps de concentració més grans de Catalunya, en superfície i en nombre d'interns | Cal adequar-lo per dignificar les víctimes d'acord amb les polítiques de recuperació de la memòria històrica

Avançament editorial: «Lawfare. L'estratègia de repressió contra l'independentisme català»

Per Damià del Clot

Reproducció del capítol inicial del llibre, que relata com l'Estat ha encarat les demandes polítiques sorgides a Catalunya | «La manca de cultura democràtica ha alimentat una visió dicotòmica de la política pròpia d'un conflicte bèl·lic. Nosaltres o ells. Amic o enemic»

Polítiques públiques

L'avaluació del PDI universitari: imprimint velocitat a una carrera acadèmica amb objectius discutibles

Per Joaquim Brugué i Torruella

«Per fer carrera acadèmica cal oblidar-se de col·laborar amb els col·legues, dels alumnes, la docència i de la utilitat de la nostra feina a l'hora de transformar l'entorn. Cal oblidar-se de totes aquestes distraccions inútils i concentrar-se en les publicacions d'impacte»

Una refrigeració sostenible és possible: la refrigeració radiant

Per Marc Medrano, Ingrid Martorell, Albert Castell i Roger Vilà

El canvi climàtic comportarà més onades de calor intensa. Combatre la calor amb sistemes de refrigeració que utilitzen energies fòssils és un contrasentit, perquè se n'incrementen les causes. Però hi ha fórmules alternatives que provenen de l'antiguitat

Airbnb i la resta de lloguers vacacionals P2P: qui els percep com un risc?

Per Raquel Camprubí i Joan Garau-Vadell

Els ciutadans amb un nivell d'estudis elemental i ingressos per sota la mitjana tendeixen a veure-ho com un perill, mentre que executius i professionals liberals hi són més favorables | El grup majoritari hi veu un risc "socio-cultural moderat"

Mireia Trenchs: «La normalització lingüística va normalitzar el bilingüisme»

Per Marta Rovira Martínez

"Els joves de famílies catalanoparlants, castellanoparlants i mixtes ara són bilingües", defensa | "Veure Netflix o TikToks en anglès contribueix a aprendre la llengua", sosté | "He tingut unes oportunitats acadèmiques que no totes les dones tenen a la Universitat", exposa

Queralt Solé: «Hi ha por d'afrontar la presència de la guerra i del franquisme en els nostres dies»

Per Marta Rovira Martínez

Sosté que "caldria donar més visibilitat" a les ferides existents a Barcelona: "La guerra va a ser absolutament present a la ciutat" | Defensa: "La història ha d'arribar a la societat, malgrat que això et comporta molta més feina, més enllà dels articles científics, llibres i grups d'investigació"

Laia Balcells: «La violència verbal de la dreta recorda a la polarització de la II República»

Per Marta Rovira Martínez

"Quan s'arriba a una guerra civil sovint és perquè abans hi ha hagut molta polarització", sosté | "Si les identitats nacionals fossin purament instrumentals, no hi hauria cap motiu perquè a Catalunya no estiguéssim ja totalment assimilats", reflexiona | "A Espanya és molt comuna una cosa que als EUA no passa, i és que els doctorands aconsegueixin feina on s'han doctorat", s'exclama

Esferes de segregació i polítiques de fraternitat

Per Ismael Blanco i Ricard Gomà

Radiografia de les segregacions de la societat actual, antagonistes de la fraternitat i erosionadores de les bases de la igualtat | Propostes per a una agenda oberta de fraternitat com a dimensió central en els processos de reconstrucció de ciutadania social

Els marcs polítics de la immigració a Catalunya

Per Xavier Casademont Falguera

Entre el 1996 i el 2020, la població estrangera empadronada a Catalunya ha passat de 97.789 persones a 1.260.000 | La immigració es defineix com un fenomen consubstancial de la societat catalana

Ni l'escola ni la societat no estaven preparades per aprendre sense escola presencial

Per Sheila González i Xavier Bonal

Els efectes de la institució escolar s'observen en l'aprenentatge, en la sociabilitat, la socialització, la conciliació laboral-familiar i la salut mental | Menys de la meitat de les llars catalanes amb infants entre 3 i 18 anys compta amb un dispositiu per cap

Etiquetes:

Pensem, Pensem, Fundació Congrés de Cultura Catalana

També hauries de llegir

Fa 130 setmanes

Col·labora i uneix-te a la comunitat Pensem

Fa 221 setmanes

Per què naixem?