Nou dossier: «El català i la comunicació social de la recerca»

Una desena de científics que comuniquen i de comunicadors científics expressen com veuen la situació | «El català corre el risc de ser vist com una llengua no apta per a la comunicació social de la ciència»

per Pensem, 16 de desembre de 2021 a les 10:05 |
Pensem.cat va néixer de la premissa que la disseminació del coneixement universitari és essencial per a la bona salut de tota societat democràtica. Tot amb tot, la recerca acadèmica té serioses dificultats per expressar-se més enllà dels cercles universitaris. La disseminació social de la ciència no puntua per a la carrera investigadora, motiu pel qual els propis científics ben pocs incentius tenen per comunicar socialment allò sobre el qual estan investigant.

Malgrat això, la Comissió Europea (CE) recomana a l'European Charter for Researchers and on a Code of Conduct for the Recruitmentof Researchers - 2005/251/EC que els equips investigadors han d'assegurar que les seves activitats de recerca siguin conegudes per la societat en general, de manera que pugui sigui compresa per persones no expertes, al mateix temps que ajuden la població en general a comprendre millor la ciència. Així doncs, cada cop més, la transmissió pública de la ciència ("ciència pública") va plantejant-se com una necessitat i no ja com un desig.
 
Més enllà d'aquestes consideracions generals, a la disseminació de la investigació acadèmica catalana encara s'hi suma una altra particularitat: la llengua triada per investigadors i universitats per informar públicament de la seva recerca. Així, bona part de les institucions universitàries catalanes que volen comunicar la recerca, numèricament parlant tenen molts més incentius per comunicar-la en castellà que no pas en català, atès al fet que arriben a una quantitat potencial de ciutadans enormement diferent.

L'entorn digital és òptim per facilitar la circulació d'idees i recerques acadèmicament certificades 24 hores al dia els 7 dies de la setmana. I és que, actualment, els continguts digitals -escrits o audiovisuals- aconsegueixen un impacte global i permanent. I en aquest entorn digital, els 11 milions potencials d'audiència que pot tenir un contingut en català poca cosa tenen a fer-hi enfront dels 600 milions potencials de receptors que pot tenir el mateix contingut en castellà.
 
En el cas que aquesta tendència es consolidi, el català corre el risc de ser vist com una llengua no apta per a la comunicació social de la ciència. Una situació que suposaria una pèrdua inassumible per a qualsevol llengua que aspiri a perviure en un món cada cop més basat en la tecnologia, la ciència i la recerca.

Davant d'aquesta situació, Pensem.cat ha sol·licitat a una desena de científics que comuniquen i de comunicadors científics que expressin com veuen la situació:
 

Articles del dossier:









 
 

Dossiers anteriors:



Logotip de pensemcat
Cap de redacció: Bernat Ferrer
Cap de disseny i comunicació: Carme Garcia Fabón
Publicitat: publicitat@pensem.cat

Membres del Consell Editorial

Una iniciativa de: Logotip de la Fundació Congrés de Cultura Catalana
Segueix-nos a:
Cerca a Pensem:

Butlletí

 

Llicència: CC BY-NC-ND
ISSN: 2696-306X

 

Amb la col·laboració de: Logotip de la Generalitat de Catalunya - Departament de la Presidència