DOSSIER «El català i la comunicació social de la recerca»
DOSSIER Pensem.cat: «El català i la comunicació social de la recerca»

PENSEM neix de la premissa que la disseminació del coneixement universitari és essencial per a la bona salut de tota societat democràtica. Tot amb tot, la recerca acadèmica té serioses dificultats per expressar-se més enllà dels cercles universitaris. La disseminació social de la ciència no puntua per a la carrera investigadora, motiu pel qual els propis científics ben pocs incentius tenen per comunicar socialment allò sobre el qual estan investigant.
 
Malgrat això, la Comissió Europea (CE) recomana a l'European Charter for Researchers and on a Code of Conduct for the Recruitmentof Researchers - 2005/251/EC que els equips investigadors han d'assegurar que les seves activitats de recerca són conegudes per la societat en general, de manera que pugui sigui compresa per persones no expertes, al mateix temps que ajuden la població en general a comprendre millor la ciència. Així doncs, cada cop més, la transmissió pública de la ciència ("ciència pública") va plantejant-se com una necessitat i no ja com un desig.
 
Més enllà d'aquestes consideracions generals, a la disseminació de la investigació acadèmica catalana encara s'hi suma una altra particularitat: la llengua triada per investigadors i universitats per informar públicament de la seva recerca. Així, bona part de les institucions universitàries catalanes que volen comunicar la recerca, numèricament parlant tenen molts més incentius per comunicar-la en castellà que no pas en català, atès al fet que arriben a una quantitat potencial de ciutadans enormement diferent.
 
L'entorn digital és òptim per facilitar la circulació d'idees i recerques acadèmicament certificades 24 hores al dia els 7 dies de la setmana. I és que, actualment, els continguts digitals -escrits o audiovisuals- aconsegueixen un impacte global i permanent. I en aquest entorn digital, els 11 milions potencials d'audiència que pot tenir un contingut en català poca cosa tenen a fer-hi enfront dels 600 milions potencials de receptors que pot tenir el mateix contingut en castellà.
 
En el cas que aquesta tendència es consolidi, el català corre el risc de ser vist com una llengua no apta per a la comunicació social de la ciència. Una situació que suposaria una pèrdua inassumible per a qualsevol llengua que aspiri a perviure en un món cada cop més basat en la tecnologia, la ciència i la recerca.


L'elaboració del dossier compta amb el suport de:

Secretaria de Mitjans de Comunicació

 
La reivindicació d'una universitat respectuosa amb la llengua és constant. A la imatge, campanya dels 90.
La reivindicació d'una universitat respectuosa amb la llengua és constant. A la imatge, campanya dels 90. | Ermengol Ferrer
Manifestació de l'entitat Cymdeithas yr Iaith, que vetlla des dels anys 60 per l'increment de la presència del gal·lès en totes les esferes de la vida pública de Gal·les.
Manifestació de l'entitat Cymdeithas yr Iaith, que vetlla des dels anys 60 per l'increment de la presència del gal·lès en totes les esferes de la vida pública de Gal·les. | Cymdeithas yr Iaith.
Escaleta del programa 'Balears fa ciència' que s'emetia fins fa poc a IB3 Ràdio.
Escaleta del programa 'Balears fa ciència' que s'emetia fins fa poc a IB3 Ràdio. | E.C.
Els Premis Nacionals de Recerca reconeixen i prestigien anualment la tasca del món científic català.
Els Premis Nacionals de Recerca reconeixen i prestigien anualment la tasca del món científic català. | Departament de Recerca i Universitats.
Analitzar mostres és una part del procés científic; comunicar-ne els resultats, també.
Analitzar mostres és una part del procés científic; comunicar-ne els resultats, també. | Freepik/DCStudio.
El gener de 2020, la Universitat pública de Twente va esdevenir la primera als Països Baixos en adoptar l'anglès com a llengua oficial de treball per 'formar ciutadans globals'. El neerlandès només es permet de manera informal.
El gener de 2020, la Universitat pública de Twente va esdevenir la primera als Països Baixos en adoptar l'anglès com a llengua oficial de treball per 'formar ciutadans globals'. El neerlandès només es permet de manera informal. | University of Twente.
Campanya per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants que cursen graus i màsters universitaris.
Campanya per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants que cursen graus i màsters universitaris. | Plataforma per la Llengua.
El programa «Efecte Wow» del Súper3, un exemple de disseminació del coneixement científic per a tots els públics.
El programa «Efecte Wow» del Súper3, un exemple de disseminació del coneixement científic per a tots els públics. | TVC
Pàgina 1 de 1
Logotip de pensemcat
Cap de redacció: Bernat Ferrer
Cap de disseny i comunicació: Carme Garcia Fabón
Publicitat: publicitat@pensem.cat

Membres del Consell Editorial

Una iniciativa de: Logotip de la Fundació Congrés de Cultura Catalana
Segueix-nos a:
Cerca a Pensem:

Butlletí

 

Llicència: CC BY-NC-ND
ISSN: 2696-306X

 

Amb la col·laboració de: Logotip de la Generalitat de Catalunya - Departament de la Presidència