Matemàtica, ciència i política

La matemàtica i l'estadística han assumit un paper essencial en el món de l'empresa, ajudant de manera crucial en la presa de decisions | És l'hora que aquest canvi arribi a la política

per Xavier Ros Oton , Premi Fundació Princesa de Girona en Investigació Científica 2019 | Professor a la Universität Zürich, 19 de febrer de 2020 a les 10:30 |
Sense un bon coneixement de les dades és impossible conèixer bé els problemes més importants i donar les solucions encertades. | Bernat Cedó
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A principis del segle XX la matemàtica i l'estadística havien estat peces clau en el gran desenvolupament de la física fins al moment, així com en d'altres ciències naturals. Tot i així, la medicina i el que ara anomenem ciències socials encara eren bàsicament fora del seu àmbit d'actuació. Va ser al llarg del segle XX quan la medicina, psicologia, economia, i d'altres ciències socials es van començar a beneficiar de l'ús de l'estadística i el pensament científic. Tots aquests canvis ens han permès un enorme progrés com a societat, amb grans millores de la qualitat de vida de la població en general.

El següent gran canvi ha vingut a principis del segle XXI, on hem vist com la matemàtica i l'estadística han assumit un paper essencial en el món de l'empresa, ajudant de manera crucial en la presa de decisions i l'optimització. Alguns dels exemples més coneguts els trobem en el sector tecnològic, però el fenomen és global i afecta gairebé totes les grans empreses. I aquesta tendència va a més: la matemàtica i l'estadística tenen i tindran un paper cada cop més important al món que ens envolta.

És l'hora que aquest canvi arribi a la política. Necessitem que la presa de decisions estigui molt més basada en dades objectives, ajudant-se si cal del coneixement científic actual. A més, per a un bon funcionament de la democràcia ens cal també transparència i accés fàcil a les dades importants del nostre país i del món en general. Alguns exemples d'això són iniciatives (privades i sense ànim de lucre) com Our World in Data o bé USA Facts, que intenten donar i facilitar l'accés a les dades essencials (del món, o bé dels Estats Units) per al públic general.

Sense un bon coneixement de les dades és impossible conèixer bé els problemes més importants, i per tant no es poden donar mai les solucions més encertades. Una petita mostra d'això la podem trobar al llibre Factfulness, escrit per Hans Rosling (metge i acadèmic suec). Rosling va dedicar una part de la seva carrera a avaluar el coneixement que tenim del món, amb preguntes com "quina és l'esperança de vida mitjana al món?", o si "l'extrema pobresa ha augmentat o disminuït en els últims 20 anys". Resulta que la població general, els líders polítics mundials, directius de grans empreses, i periodistes internacionals, responen igual de malament (o fins i tot pitjor!) a aquestes preguntes que nens i nenes de 5 anys. Aquesta falta total de coneixement és deguda a les preconcepcions i biaixos que tenim, i s'hauria de compensar amb un major paper de les dades i l'estadística en la nostra presa de decisions. Si no, correm el perill d'estar prenent constantment decisions polítiques errònies.
 
També la ciència en general necessita un paper més central als governs i parlaments. Necessitem més diversitat en política, i en particular més científics i científiques. Una gran virtut de la ciència és la seva humilitat. El pensament científic és en gran part saber dir "no ho sé". És dubtar, també d'un mateix i del que creus que saps, fins que no es trobi la veritat, que a més pot ser complexa. I, si una cosa ens demostra l'experiència, és que quan una cosa ha estat ben estudiada i té un fort consens científic, aquest coneixement és molt fiable.
 
Moltes coses en política i governança són opinables, evidentment. Però d'altres no ho són, i les estem tractant com si ho fossin:
  • Com podem millorar l'ensenyament?
  • Quina és la millor manera de combatre el canvi climàtic?
  • Com hem d'organitzar el transport públic perquè sigui el més eficient possible?
  • Quins impostos es poden apujar si no volem afectar gaire l'economia?
  • Com hauria de ser la governança de les universitats?
  • Com podem fer desaparèixer la diferència salarial entre dones i homes?
 
La resposta a aquestes preguntes pot tenir una part d'opinió, és clar. Però també una part molt important que ha estat estudiada durant anys en l'àmbit científic, i que no podem ignorar.
 
El futur de la política passa per introduir cada cop més la matemàtica, l'estadística i el pensament científic. I com abans arribi aquest canvi, abans ens en beneficiarem tots.



Bibliografia

Logotip de pensemcat
Editora: Marta Rovira Martínez
Cap de redacció: Bernat Ferrer
Cap de disseny i comunicació: Carme Garcia Fabón
Publicitat: [email protected]

Membres del Consell Editorial

Una iniciativa de: Logotip de la Fundació Congrés de Cultura Catalana
Segueix-nos a:
Cerca a Pensem:

Butlletí

 

Llicència: CC BY-NC-ND
ISSN: 2696-306X

 

Amb la col·laboració de: Logotip de la Generalitat de Catalunya - Departament de la Presidència