feminisme

23/11/2022
La Maya, una jove catalana adoptada, va viatjar el 2017 al Nepal per trobar la seva mare de naixement i la seva germana gran.
La Maya, una jove catalana adoptada, va viatjar el 2017 al Nepal per trobar la seva mare de naixement i la seva germana gran. | Chandra Kala Clemente.
per Chandra Kala Clemente Martínez
L'infant adoptat esdevé subjecte amb capacitat de reclamar els seu dret a conèixer els "orígens", generant reptes ètics i legals | "Cada cop més persones volen recopilar o completar la informació que tenen sobre la història i/o (re)connectar amb la família de naixement"
18/05/2022
«Les de l'hoquei», celebrant la victòria durant l'últim capítol de la primera temporada.
«Les de l'hoquei», celebrant la victòria durant l'últim capítol de la primera temporada. | CCMA
per Anna Tous-Rovirosa
Les creadores tenen la intenció de visibilitzar les dones a l'esport: sense cosificació, sense estereotips, sense esports suposadament femenins, tal com ha succeït fins fa poc de manera homogènia en la majoria de ficcions audiovisuals
22/03/2022
Espanya té la xifra més alta de 'child gap' d'Europa, la diferència del nombre de fill/es desitjat als que finalment es tenen.
Espanya té la xifra més alta de 'child gap' d'Europa, la diferència del nombre de fill/es desitjat als que finalment es tenen. | Paula Jaume / Criar.cat
per Bruna Alvarez
El 1975, l’edat de la primera maternitat era de 25 anys; el 2019, de 31. Hi ha menys temps de tenir el nombre de fills/es desitjats | «El rebuig de la maternitat per part del feminisme institucional posat en context històric és comprensible, però ja no ho és tant que 40 anys després continuï sense estar present en les reivindicacions feministes»
05/10/2021
Refugiades sirianes al camp humanitari de Za'atari, a Jordània.
Refugiades sirianes al camp humanitari de Za'atari, a Jordània. | UN Women.
per Jose Sánchez i Gemma Aubarell
No queda clar que s'hagi d'assumir que el secularisme o la revolució sigui un marcador de 'progrés' i modernitat confrontat a la religió | Els moviments socials de 2011 han creat tant oportunitats com amenaces per a les dones
12/05/2021
L'autora de 'Solitud', Caterina Albert, l'any 1944.
L'autora de 'Solitud', Caterina Albert, l'any 1944. | Club Editor.
per Ramon Pinyol
La Real Academia Española de la Lengua o l'Académie Française trigaren encara dècades a incorporar personatges femenins | El 1946 va poder publicar 'Mosaic III', primer llibre en català publicat legalment durant el franquisme | 'Solitud' és un veritable clàssic universal
29/03/2021
La catedràtica emèrita d'Història María-Milagros Rivera Garretas.
La catedràtica emèrita d'Història María-Milagros Rivera Garretas. | Casa de América/Flickr.
per Marta Rovira Martínez
"La modernitat està marcada per una revolució contra les dones i contra el coneixement femení", sosté la historiadora | "La fi del patriarcat encara no ha arribat al coneixement universitari", assevera
08/03/2021
Entrevistem una desena d'investigadores punteres en diversos camps de les Ciències Socials i Humanitats.
Entrevistem una desena d'investigadores punteres en diversos camps de les Ciències Socials i Humanitats.
per Teresa Palau i Marta Rovira
Diverses acadèmiques debaten sobre els obstacles que s'han trobat a l'hora de fer carrera universitària | Dificultats per accedir a càrrecs directius, un entorn no necessàriament empàtic, desigualtats estructurals i renúncies, entre els punts assenyalats
01/02/2021
La doctora en Economia Enriqueta Camps.
La doctora en Economia Enriqueta Camps. | Edgar Minguillón.
per Marta Rovira Martínez
"Si el conjunt de la població no està educada, el creixement econòmic és inferior", ressalta l'experta en història econòmica laboral i de gènere | "Per arribar a càrrecs de responsabilitat, les dones o tenen un marit, o un tracte molt apadrinat per part d'un home influent", sosté
04/01/2021
L'economista Ada Ferrer, a la seu de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
L'economista Ada Ferrer, a la seu de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. | M.R.M.
per Marta Rovira Martínez
"Viure en societats desiguals, pobres, amb grans taxes d'atur i poca cohesió social té efectes en la felicitat dels individus", sosté | "Catalunya té un fracàs escolar molt gran, però a la vegada té molta gent a la Universitat; està en una situació molt polaritzada", exposa | I avisa: "Hi ha preocupació perquè el percentatge de dones que estudien Economia està disminuint"
28/12/2020
Begoña Román constata que en l'àmbit de la Filosofia hi ha poques dones.
Begoña Román constata que en l'àmbit de la Filosofia hi ha poques dones.
per Marta Rovira Martínez
La filòsofa recalca que la situació actual de canvis profunds "constata el contrasentit de triar carrera en funció de les sortides professionals" | "El lligam exagerat entre la universitat i la sortida professional ens fa mal a tots", sosté
28/12/2020
Cicle d'entrevistes a una desena d'investigadores punteres en diversos camps de les Ciències Socials i Humanitats
Cicle d'entrevistes a una desena d'investigadores punteres en diversos camps de les Ciències Socials i Humanitats
per Pensem.cat
Cicle d'entrevistes a una desena d'investigadores punteres en diversos camps de les Ciències Socials i Humanitats
02/12/2020
Encara no s'ha salvat la distància entre la fesomia d'un pare ajudant de la mare i la seva representació com a subjecte que assumeix una responsabilitat íntegra envers els fills
Encara no s'ha salvat la distància entre la fesomia d'un pare ajudant de la mare i la seva representació com a subjecte que assumeix una responsabilitat íntegra envers els fills | Juanma Peláez.
per Lluís Flaquer
És molt més probable que els pares comparteixin activament la cura dels fills quan la mare està ocupada | La reconversió de la figura del pare està desembocant en una noció de paternitat més diversa i multidimensional
05/05/2020
Les trucades per violència masclista han augmentat un 60% durant el confinament.
Les trucades per violència masclista han augmentat un 60% durant el confinament. | Adrià Costa
per Maria Rodó-Zárate
La separació entre allò públic com a 'polític' i allò privat com a 'no polític' és la base de la majoria de discriminacions i violències envers les dones i d'altres col·lectius | Cal incorporar aquesta perspectiva a la gestió de la crisi, crear indicadors i trobar-hi solucions
23/03/2020
La crisi sanitària està tenint un gran impacte en col·lectius ja de per si molt vulnerables, com el del personal de la neteja: feminitzat, racialitzat i precaritzat.
La crisi sanitària està tenint un gran impacte en col·lectius ja de per si molt vulnerables, com el del personal de la neteja: feminitzat, racialitzat i precaritzat. | Cade Martin, Dawn Arlotta, USCDCP/Pixnio.
per Tània Verge Mestre
L’estat d’alarma s'envolta d’un discurs militar que virilitza la resposta a la crisi i ens commina a l'ordre des de la disciplina, quan el que més cal és enfortir la solidaritat i la responsabilitat col·lectives
04/03/2020
Les dones han de demostrar amb més força que els homes que han arribat a l'Acadèmia pels seus propis mèrits.
Les dones han de demostrar amb més força que els homes que han arribat a l'Acadèmia pels seus propis mèrits. | TWU/Flickr.
per Ana M. González Ramos
La descompensació home-dona també està present a les diferents categories laborals a la Universitat: elles es troben majoritàriament a les etapes inicial i mitjanes, però no a les categories superiors | Per cada dona catedràtica hi ha quatre homes
16/12/2019
El 'ple' del 'Parlament de les Dones' que va tenir lloc l'1 de juliol de 2019 coincidint amb el 25è. aniversari de la IV Conferència Mundial sobre les Dones de Beijing.
El 'ple' del 'Parlament de les Dones' que va tenir lloc l'1 de juliol de 2019 coincidint amb el 25è. aniversari de la IV Conferència Mundial sobre les Dones de Beijing. | Ramon Boadella/Parlament de Catalunya
per Tània Verge Mestre
Experiències com la del 'Parlament de les Dones' impulsades a Catalunya resulten crucials per a la creació de nous significats sobre què constitueix una representació més justa i igualitària
27/06/2019
El moviment anti-desnonaments converteix problemes individuals en un fet col·lectiu i polític
El moviment anti-desnonaments converteix problemes individuals en un fet col·lectiu i polític | Martí Albesa
per Yayo Herrero
Occident forma una noció de Progrés que ens fa creure que podem viure com a individus aïllats
Pàgina 1 de 1
Logotip de pensemcat
Cap de redacció: Bernat Ferrer
Cap de disseny i comunicació: Carme Garcia Fabón
Publicitat: publicitat@pensem.cat

Membres del Consell Editorial

Una iniciativa de: Logotip de la Fundació Congrés de Cultura Catalana
Segueix-nos a:
Cerca a Pensem:

Butlletí

 

Llicència: CC BY-NC-ND
ISSN: 2696-306X

 

Amb la col·laboració de: Logotip de la Generalitat de Catalunya - Departament de la Presidència