«Els nois i noies que tenen unes expectatives educatives i laborals més altes són els que tendeixen a fer prevaldre el català per sobre del castellà i les seves llengües heretades»

Entre el 1996 i el 2020, la població estrangera empadronada a Catalunya ha passat de 97.789 persones a 1.260.000 | La immigració es defineix com un fenomen consubstancial de la societat catalana

El confinament ha impactat profundament en els comportaments socials, com el de la llengua | Hi ha preocupació pel distanciament dels infants no catalanoparlants respecte de la llengua de l'escola | Els nous productors de continguts digitals poden haver adoptat el castellà com a llengua per defecte

Nombroses persones d'origen estranger pateixen una doble minorització: com a migrants i com a integrants d'un poble minoritzat en origen | 10 propostes perquè vegin reconeguts els seus drets col·lectius des d'una perspectiva de justícia global

Els poders públics i el sector de les telecomunicacions conformen un "tàndem institucional" que té a les seves mans una manera de regular l'accés a la ciutadania de les persones nouvingudes que s'incorporen a Catalunya

Les persones -refugiades o migrants- seguiran arribant a les ciutats, més enllà del que facin l'Estat o les autonomies | Espanya no és un país amb tradició d'acollir: al 2018 es van denegar 3 de cada 4 sol·licituds

La característica que defineix millor la singularitat de la Mediterrània és la pervivència de vells conflictes i reptes que perduren entossudits, i el fet que la regió constitueixi un laboratori dels nous reptes que planteja l'agenda global

Una globalització que no gestiona les diferències entre el Nord i el Sud, la deixadesa volguda d'alguns Estats del Magrib, un repartiment de competències ineficient dins l'Estat espanyol, o la por davant el fet migratori provoquen un atzucac polític, jurídic, social i moral | En el fenomen hi col·lideixen la legislació d'Estrangeria i la referent als drets dels infants, i en especial el concepte d'interès superior del menor