Fundació Congrés de Cultura Catalana

La proximitat, la clau per connectar el territori

Les Jornades Pensem/Nació XXI aposten per un model territorial dels Països Catalans que aposti per impulsar les infraestructures i xarxes locals

per Joan Obiols, 11 de maig de 2021 a les 21:30 |
Un parc eòlic a la Terra Alta. | Sílvia Berbis
Quines connexions cal traçar a través del territori per mirar al futur des de la nostra història? Aquesta ha estat la principal qüestió que ha dirigit el segon debat de les Jornades Pensem/Nació XXI organitzades per l'Associació Catalana de Professionals (ACP) i la Fundació Congrés de Cultura Catalana amb la col·laboració de la Fundació Catalunya Fons.

Cinc experts i acadèmics de diferents disciplines i parts del país han reflexionat sobre quin ha de ser el nou model territorial dels Països Catalans tenint en compte les connexions que hem de tenir amb el producte i les infraestructures de proximitat.



La conversa ha estat moderada per la periodista de El Temps Violeta Tena i ha comptat amb la participació del doctor en biodiversitat i expert en canvi climàtic Andreu Escrivà; el regidor de transició energètica i mediambiental de l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló, Ermen Llobet; l'arquitecta i urbanista Itziar González; el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya, Arnau Queralt, i l'exdiputat de la CUP i professor de geografia de la URV, Sergi Saladié.

Andreu Escrivà ha estat l'encarregat d'encetar el debat i ho ha aprofitat per criticar la uniformització del país cap al model urbà. "Les connexions entre els diferents punts del territori es fan des d'una visió urbana, no podem traçar un país així. Hem de teixir un territori que pugui intercanviar béns, serveis i productes entre si", ha argumentat. En aquest sentit, ha volgut remarcar la importància de tenir en compte les xarxes locals i de proximitat per connectar el territori. "Hem de reivindicar les diferències: la història, el llegat patrimonial, cultural i científic de cada territori, i allunyar-nos de solucions que vénen de fora", ha conclòs el doctor.

En la mateixa línia, Itziar González ha defensat que la reordenació del territori ha de tenir en compte les "infraestructures comunitàries" de cada lloc, i deixar de banda "l'externalització" d'aquesta tasca a institucions i governs de fora que només "allunyen les persones i les comunitats, que són les que realment fan el país i el territori".

La intervenció d'Ermen Llobet s'ha basat en la seva experiència personal i professional en l'emprenedoria des del territori rural. Llobet ha explicat que l'etapa més "fructifica" de la seva vida ha estat quan ha viscut a l'Alt Urgell, un espai que t'apropa a desenvolupar "projectes, somnis i aprenentatges". "És una font d'energia i inspiració per fer coses", ha assegurat. En aquest sentit, ha reivindicat les zones rurals com a espais on "quadren els plantejaments de transició energètica perquè estan lligats al territori".



El debat també ha fet referència a la relació d'algunes iniciatives actuals amb la història. Arnau Queralt ha recordat pràctiques passades. "Ara estem aplicant elements que havien format part del dia a dia, com la gestió de l'aigua amb els sistemes d'emmagatzematge en habitatges, la fragilitat de l'home davant el medi, la reducció del consum de recursos o el valor del patrimoni natural sobre la salut", ha explicat Queralt.

La connexió territorial és clau, i ha de passar per les xarxes locals. Sergi Saladié ha criticat que fins ara aquestes xarxes s'han pensat per "satisfer els servies dels territoris urbans". L'exdiputat de la CUP ha afirmat que des dels territoris i les administracions s'han de recuperar i potenciar les infraestructures locals per poder "acollir" les noves poblacions que vindran en un procés de reequilibri del territori. "Ho veurem més de pressa del que ens pensem", ha avisat Saladié. 

L'última sessió de les IV Jornades Pensem es farà el dimarts 18 de maig en format digital entre dos quarts de set i les vuit del vespre, i pivotarà sobre com s'han d'equilibrar les densitats del territori. L'organització té habilitat a la web un espai obert a tota la ciutadania per a inscriure's al debat.
Logotip de pensemcat
Editora: Marta Rovira Martínez
Cap de redacció: Bernat Ferrer
Cap de disseny i comunicació: Carme Garcia Fabón
Publicitat: [email protected]

Membres del Consell Editorial

Una iniciativa de: Logotip de la Fundació Congrés de Cultura Catalana
Segueix-nos a:
Cerca a Pensem:

Butlletí

 

Llicència: CC BY-NC-ND
ISSN: 2696-306X

 

Amb la col·laboració de: Logotip de la Generalitat de Catalunya - Departament de la Presidència