«La ideologia progressista es veu sobrepassada per la subjectivista, que promou canvis socials com a derivada d'un primer canvi operat en les individualitats» | «Al progrés entès com a prosperitat col·lectiva resulta evident que no hi pot accedir tothom»
Internet ha dissipat les fronteres entre la comunicació de masses i la comunicació interpersonal | Cal preguntar-se si estem preparats pel nou món digital | Cal ensenyar a ser competent en els entorns i llenguatges digitals
Les notícies falses s'han convertit en el competidor del periodisme | El mercat publicitari digital està en mans de Google i Facebook | Als 'deserts mediàtics' dels Estats Units ha desaparegut la premsa de proximitat i la ciutadania no té accés a notícies locals
Les diferents autoritats competents es mostren encara reticents a l'ús del vot electrònic | Actualment tots els sistemes compten amb nivells de protecció criptogràfica avançada
Són instruments que traspassen fronteres ideològiques: més enllà del color polític, el factor que en facilita la pràctica és la voluntat de canviar les formes tradicionals de fer política | Només en un 15% dels processos es gestionen partides superiors al 2% del pressupost municipal
Ens trobem enmig de la crisi de la crisi i el seu futur. I la pregunta que es podria formular ara seria: "Més i millor democràcia o regressió d'aquesta?"
Un programa en què parlem de ciència política. Repassem investigacions acadèmiques, xerrem dels reptes de la disciplina i conversem amb els protagonistes. Amb la dosi justa de rigor | Conduït per Marc Sanjaume, Toni Rodon i Marc Guinjoan
Un programa en què parlem de ciència política. Repassem investigacions acadèmiques, xerrem dels reptes de la disciplina i conversem amb els protagonistes. Amb la dosi justa de rigor | Conduït per Marc Sanjaume, Toni Rodon i Marc Guinjoan
Som animals que ens deixem fascinar, i produir fascinació és el secret de tota tirania | No es pot entendre gran cosa del que passa arreu del món si no s'entén que el càlcul racional de la gestió política està essent substituït per la recompensa emocional
L'ús de llenguatge bel·licita per gestionar la crisi empeny les societats democràtiques envers l'autoritarisme | En comptes de parlar d'un «enemic» que ens ataca, es pot entendre el virus com un procés, semblant a un riu
El món d’abans no tornarà: les nocions de seguretat, llibertat, igualtat, fraternitat, solidaritat o ciutadania ja no responen empíricament als paràmetres del moment actual | Cinc consideracions sobre aquesta nova etapa
Les mesures que es prenen per frenar la crisi sanitària tenen efectes secundaris d'abast social: risc d'exclusió, autoritarisme funcional, desconfiança en la democràcia, perill de col·lapse dels sistemes de protecció | Cal reflexionar-hi i actuar quan es recuperi la calma
El catedràtic de Princeton alerta que els sectors que es beneficien dels canvis tecnològics "poden bloquejar la capacitat dels altres de millorar la seva situació i agreujar encara més la desigualtat"
El debat sobre la "privatització" de serveis públics massa sovint està políticament mal plantejat i massa fàcilment les opinions acostumen a no tenir cap consideració sobre la gestió pública | Tres reflexions de fons
Incorporar acríticament el periodisme de dades té conseqüències que no es poden ignorar si el periodisme s'entén com una forma de produir coneixement | Els debats contemporanis pel que fa al disseny de models causals poden donar respostes
El postmodernisme, lluny de ser una manera de pensar innòcua, és un potent dissolvent intel·lectual de l'acció política democràtica. És, en síntesi, molt refractari al realisme, o directament antirealista
Des de les eleccions de 1977 fins a les de l'abril d'enguany, no s'ha format cap govern de coalició. Qualsevol observador objectiu diria fàcilment que cap dels grans partits estatals no vol -sota cap circumstància- compartir el poder
La tria aleatòria de ciutadans per ocupar diferents càrrecs i responsabilitats polítiques era un dels trets característics de la democràcia atenenca clàssica | Què suscita l'interès contemporani per la democràcia aleatòria i pel disseny d'institucions basades en el principi d'aleatorietat?
La defunció i desaparició d'ICV ha suposat quelcom més que un simple acte administratiu | Ha estat també el punt i final d'un projecte que ha marcat la la història de la Catalunya del segle XX i inicis de l'actual segle
La clau de volta és concebre el representant democràtic com l'organitzador col·lectiu de processos complexos de decisió i acció que transcendeixen els marges organitzatius i els límits competencials de les administracions públiques
El procés de democratització de les institucions europees haurà agafat velocitat de creuer si el proper president de la Comissió ha estat candidat a les eleccions al Parlament
